REFLEXIÓ SOBRE L'EDUCACIÓ

Opinió personal de la presentació "El nus al llençol"

La presentació m'ha semblat força bona. Va carregada de sentiment, però apart de felicitar aquest pare no deixo de pensar en el meu cas.
Per desgràcia jo tampoc veia sovint al meu pare, degut a viatges que realitzava per la seva feina, i ell em deixava figures fetes de paper (papiroflèxia) a sobre de la meva tauleta de nit.
Cada dia que ell no hi era per donar-me la bona nit aquells papers tenien una forma diferent i això el motivava també a ell per a aprendre figures noves.
Des del molinet fins al flamenc passant per la granota...

Jo tenia bones notes i no em faltava de res. Però sempre tindré el record de que de vegades em faltava un recolzament que avui dia segueix sent-ho.
El meu pare.

Opinió global del grup

Al principi tots vàrem coincidir que el més important sobre aquest tema és el temps i l'afecte.
Però tot parlant del temps, ens vàrem donar compte que molts pares passen moltes hores amb els seus fills i això no assegura que la relació pares - fills sigui l'adient.
És a dir, com vàrem parlar amb el grup sencer, el saber diferenciar entre quantitat i qualitat que ve a ser el que comentàvem al nostre petit grup.
Tots junts també vàrem quedar d'acord en que les famílies i les escoles han d'anar a una i que l'escola només és un suport de l'educació que els nostres alumnes reben a casa, la nostra tasca consisteix en consolidar o fixar hàbits que a la llarga, si es segueixen realitzant amb regularitat i eficàcia es convertiran en virtuts!
D'altra banda, amb el grup sencer, també comentàvem que l'afectivitat per part del mestre ha de ser visible i la importància del llenguatge no verbal ajuda molt a nens que avui en dia omplen les nostres aules amb problemes afectius bastant complicats.
No costa res afegir a la nostra explicació un somriure o una mà sobre l'espatlla.


REFLEXIÓ SOBRE EL VÍDEO DE MIGUEL ÁNGEL SANTOS GUERRA

Des del principi ens ha presentat la situació de la mala educació i de la bona educació en forma de metàfora.
Sobre la mala educació no hi ha dubte que el pitjor per l'aprenentatge és l'emmagatzemament d'informació, és a dir, un cúmul de coses que vas memoritzant i que realment no els has interioritzat. Això ens ha passat a tots en qualsevol situació de les nostres vides, és més, sobretot en ocasions en les que les assignatures no ens agradaven gens i no hi havia altra forma que memoritzar, ja que la cosa en sí no ens motivava.
potser aquí tindríem un dels primers problemes: que el que s'ensenya no motiva, i no és que la matèria sigui realment mancada de motivació, és que potser la manera de com s'imparteix sigui allò que realment fa que estimis el que estas llegint, que coneguis de què parla i realment entenguis que te que veure amb tu i amb el que t'envolta.

En contraposició, ha comentat utilitzant una metàfora sobre l'aigua en la que descriu la bona educació com:
la persona que educa ajuda a l'altre a descobrir on hi ha fonts naturals d'aigua i tot això desencadenarà les següents característiques per al qui ho descobreix:
1- el farà un buscador autònom.
2- sabrà si aquella aigua de font natural que ha descobert està contaminada o realment és bona
3- serà capaç de compartir l'aigua amb els que tenen set.

Aquesta metàfora és molt bona per aplicar-la a la educació perquè toca molts temes relacionats. Per començar, utilitza l'aigua com una necessitat que té l'ésser humà per a la vida, sense ella tot ésser humà mor. Fa una comparació amb la necessitat que tenim també d'aprendre coses noves i de conèixer el que desconeixem, en definitiva a ampliar els nostres horitzons cognitius fent-nos d'aquesta manera més independents i a la llarga lliures.
Per altra banda, si ajudes a una persona a "trobar aquestes fonts naturals d'aigua", aconsegueixes també que aquesta persona no hagi de dependre més de les teves indicacions per a descobrir el que l'envolta o a resoldre problemes, en definitiva.
Aquesta persona, a base de buscar ella sola les anomenades "fonts" aprendrà quines són realment les que valen de veritat, és a dir, aquelles que es poden posar en pràctica o que tenen una validesa real. Així, segons la meva opinió, es crea a persones motivades, persones que volen arribar fins al fons de les qüestions i que no deixen mai de preguntar-se 'per què?'. D'aquí el nom del meu blog, així com tots els camins porten a Roma, totes les inquietuds acaben en un 'per què?'.
Una persona que és capaç de buscar informació i de contrastar-la amb la realitat, una persona motivada, en definitiva. El que aconseguirà serà que moltes persones que potser tenien l'interès innat humà adormit puguin reviure i descobrir per elles mateixes altres fonts d'aigua naturals que a la vegada serviran de motivació a d'altres éssers i això ha passat sempre. Qui no ha tingut un mestre al que apreciava molt i que a la vegada resulta que l'assignatura t'emociona? D'altra banda, qui no ha tingut un mestre que podria ser una mica dèspota amb els alumnes i que resulta que la matèria tampoc t'entusiasma?

Aquí és on es troba el problema, i com diu el senyor Miguel Ángel Santos, el problema no és el problema, el problema és com s'afronta aquest problema.
La resposta es troba en la formació del professorat i el procés de selecció d'aquest mateix.
El senyor Miguel Ángel defensa que l'escola s'ha convertit en el regne cognitiu i que des de que entres a l'escola fins a quan surts et pregunten què saps? en canvi no et pregunten com et sents o com t'ho has passat. L'escola s'ha de començar a convertir en el regne de l'afectivitat i ensenyar, segons la meva opinió serà molt més fàcil i amb resultats.

Per això l'escola no pot pretendre (i amb això resumeixo els 4 punts d'interès) reproduir éssers per a que la societat segueixi tal i com és, el que ha de pretendre l'escola és que mitjançant l'ensenyament, aquests éssers en projecte siguin tots ells capaços d'ensenyar a la resta d'éssers i així transformar la societat des de dins.

En referència a la selecció i formació del professorat estic totalment d'acord amb el senyor Miguel Ángel Santos, crec que s'haurien de fer facultats especials per a tots aquells que volen ensenyar segons l'àmbit que sigui, crec que no fa falta crear professors que sàpiguen de tot a la perfecció sinó professors que sàpiguen com explicar el que saben. I això inclou afectivitat, efectivitat i coneixement. Per tant, no només una nota t'hauria de permetre entrar a la facultat d'educació.