dissabte, 26 de febrer del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
El decret 142/2007
l'àrea que jo he seleccionat és la de llengua castellana ja que sóc l'especialista de la meva escola a 4º de primària i cicle superior.
L'esquema bàsic que realitzaria és el següent:
1. Dimensió comunicativa
1.1. Parlar i conversar
1.2. Escoltar i comprendre
1.3. Llegir i comprendre
1.4. Escriure
2. Dimensió literària
3. Criteris d'avaluació
4. Continguts comuns amb altres àrees.
- Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d'altres àrees.
L'esquema bàsic que realitzaria és el següent:
1. Dimensió comunicativa
1.1. Parlar i conversar
1.2. Escoltar i comprendre
1.3. Llegir i comprendre
1.4. Escriure
2. Dimensió literària
3. Criteris d'avaluació
4. Continguts comuns amb altres àrees.
- Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d'altres àrees.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Reflexió sobre l'activitat docent treballada al taller de tutoria
El tema tractat al taller va ser la tutoria, com a reflexió en la meva pràctica puc comparar només l'any passat que va ésser d'un terç de jornada i que la majoria de les classes les tenia programades per la professora de la classe però el treball a dins l'aula i la relació amb els alumnes va ser molt interessant. De fet, tenia un diari on hi auntava el dia a dia a dins de l'aula i a l'escola en general. Va ser molt curiósa l'evolució, en els primers dies escrivia moltes vegades i sempre hi sortia la mateixa pregunta 'com ho faig?' eren coses puntuals pero sempre hi apareixia, després ja vaig deixar d'escriure però cap a final de curs vaig rellegir-ho amb un companya de feina, arribant a la conclusió que el que sempre em plantejava era dirigit cap a l'atenció individualitzada cap a l'alumnat.
A partir d'alli, ja quedàven poques setmanes de classe però amb la tutora del grup i ens coordinàvem per a intercalar-nos les sessions de tutoria.
A final de curs no tenien res a verure les del principi amb les del final. Les del principi eren sempre molt poc dinàmiques i molt poc centrades en l'alumne, sino en la manera que ho havia de fer jo, en la meva metodologia.
Poc a poc les meves tutories canviaven perquè els nens tenien moltes inquietuds i sobretot problemes a l'hora de posar-se d'acord per alguna cosa. Llavos el centre d'atenció ja eren els nens, però tampoc n'hi havia prou, per a poder fer una bona tutoria, en general, no n'hi ha prou en conèixer bé la teva metodologia i als teus alumnes, és necessari saber el que estic aprenent i que ja vaig reflexar l'alre dia a la classe. Els serveis externs.
Trobo que si que tothom pot més o menys saber que pots arribar a tenir ajut d'altres serveis però mai et plantejes la quantitat de serveis que hi ha i sobretot la varietat! A més a més sempre pots demanar ajut a aquests serveis com per expemple consells o maneres d'entendre aquell alumne que no hi ha manera de que l'entenguis o que descobreixis què és el que li passa realment.
Tornant a l'article periodístic, l'entrevista a Manuel Segura, crec com ell que el punt més important és posar-te a la pell dels altres i així és una manera molt eficaç de saber quines són les seves necessitats.
Saber educar és saber qui és la persona que tinc davant.
A partir d'alli, ja quedàven poques setmanes de classe però amb la tutora del grup i ens coordinàvem per a intercalar-nos les sessions de tutoria.
A final de curs no tenien res a verure les del principi amb les del final. Les del principi eren sempre molt poc dinàmiques i molt poc centrades en l'alumne, sino en la manera que ho havia de fer jo, en la meva metodologia.
Poc a poc les meves tutories canviaven perquè els nens tenien moltes inquietuds i sobretot problemes a l'hora de posar-se d'acord per alguna cosa. Llavos el centre d'atenció ja eren els nens, però tampoc n'hi havia prou, per a poder fer una bona tutoria, en general, no n'hi ha prou en conèixer bé la teva metodologia i als teus alumnes, és necessari saber el que estic aprenent i que ja vaig reflexar l'alre dia a la classe. Els serveis externs.
Trobo que si que tothom pot més o menys saber que pots arribar a tenir ajut d'altres serveis però mai et plantejes la quantitat de serveis que hi ha i sobretot la varietat! A més a més sempre pots demanar ajut a aquests serveis com per expemple consells o maneres d'entendre aquell alumne que no hi ha manera de que l'entenguis o que descobreixis què és el que li passa realment.
Tornant a l'article periodístic, l'entrevista a Manuel Segura, crec com ell que el punt més important és posar-te a la pell dels altres i així és una manera molt eficaç de saber quines són les seves necessitats.
Saber educar és saber qui és la persona que tinc davant.
dissabte, 12 de febrer del 2011
Tutoria, families i serveis externs
Aquesta entrevista reflexa, segons el meu punt de vista, que l'educació és cosa de 2. Demostra perfectament que sense un 'tu' no pot existir un 'jo'.
Necessitar: allò el qual és impossible apartar-se'n, faltar o resistir. El contacte amb les altres persones a nivell afectiu és necessari, això ve imposat al nostre codi genètic.
Per tant, tornant a l'entrevista, tant els marginats socials com les persones conflictives, tenen aquesta necessitat i el que ens vol transmetre el senyor Manuel Segura és com hem d'aplicar aquesta ajuda per a reintegrar totes aquestes persones i a la vegada utilitzar-ho a les escoles ordinàries, segons ell a les escoles de primària i secundària.
Diu que per a poder recuperar marginats socials o amb problemes de conducta s'ha de saber pensar, has de tenir un control emocional i sobretot valors morals. Ell li dona moltíssima importància a aquests tres aspectes que no poden anar un sense l'altre.
Crec que la tasca principal d'un mestre al posar-se davant d'un grup és pensar en les conseqüències del que estem impartint sobre els nostres alumnes i posar-se a la seva pell, però per damunt de tot, com diu Manuel Segura, controlar les teves emocions, si no el pensament es distorsiona. I tot pensant amb el que he llegit sobre Manuel, m'he adonat que això es pot traslladar a tots els àmbits de la vida i que si tothom tingués aquesta capacitat de posar-se a la pell de l'altre i desfer aquest individualisme imposat per aquesta societat que cada vegada empeny més cap al penya segat del consumisme on els rics es fan més rics i els pobres es fan més pobres i on tothom es deixa la pell, però només per mirar-se el seu propi melic i on competir és tan bàsic com sobreviure per damunt de valors i sentit comú.
Ens parla dels estadis de Kohlberg:
el de la moral imposada, aquell estadi on molts hi hem estat estancats i que tracta sobretot en el càstig, multes i prohibicions.
El següent estadi és el de Respondre a les expectatives dels altres, aquí és on podem observar que el nostre codi genètic aflora més, la necessitat, la dependència de poder complir amb el teu deute cap als altres, encara que de moment t'importin poc o massa.
Seguidament ens trobem amb l'estadi de la responsabilitat i l'autonomia, on el subjecte li és més difícil arribar, on s'han de trencar molts lligams que amb el temps caduquen i s'han de reemplaçar per lligams nous cap a sí mateix.
I finalment si tots aquests estadis es compleixen en la seva plenitud i són entesos des d'un mateix i cap als altres, arribem a l'últim estadi i no el menys important, l'estadi de Reconèixer i lluitar pel dret de tots. Aquí és on el senyor Manuel Segura vol arribar, es passa tota l'entrevista parlant d'aquest estadi, es passa dient sobre la importància de l'altre, sobre la importància que té posar-se en la pell del que tenim a la vora i que és com nosaltres amb les mateixes necessitats, un ésser humà.
Doncs imaginem-nos un nen, que arriba al món sense que ningú li expliqui què és el que es trobarà cada dia, sense que ningú li digui o expliqui quin tipus de sensacions patirà segons el que visqui... Això ha de ser molt difícil, d'aquí a la dependència que tenen els vailets, doncs ara enfoque'm ho des del punt de vista que la nostra societat està evolucionant cap al individualisme, aquesta manca de seguretat amb algú altre, esta desapareixent, això es tradueix amb el que diu l'autor com a falta d'autoestima, la societat ens ven que nosaltres sols ja podrem i.... patapam! sentim aquest buit emocional que es tradueix en falta d'estimació pròpia perquè precisament no hem pogut arribar allà on la societat ens ha dit que ho podem fer.
Per finalitzar, l'autor ens parla de com resoldre conflictes, quins passos són els més eficaços per a poder-los combatre.
1. Diagnosticar el problema
2. Buscar alternatives
3. Pensar en les conseqüències
4. Posar-se al lloc de l'altre
Tots aquests passos haurien de ser a l'aula per a poder solucionar qualsevol tipus de conflicte sense haver d'arribar als insults o l'agressió. El diàleg!, el diàleg és allò que els éssers humans estem dotats i que ben poc el fem servir!
En definitiva i com a conclusió amb relació amb l'entrevista, hem de saber educar amb afecte, paciència, tenir unes normes clares i sobretot diàleg. mai s'ha d'oblidar que la persona és relacionar-se.
Necessitar: allò el qual és impossible apartar-se'n, faltar o resistir. El contacte amb les altres persones a nivell afectiu és necessari, això ve imposat al nostre codi genètic.
Per tant, tornant a l'entrevista, tant els marginats socials com les persones conflictives, tenen aquesta necessitat i el que ens vol transmetre el senyor Manuel Segura és com hem d'aplicar aquesta ajuda per a reintegrar totes aquestes persones i a la vegada utilitzar-ho a les escoles ordinàries, segons ell a les escoles de primària i secundària.
Diu que per a poder recuperar marginats socials o amb problemes de conducta s'ha de saber pensar, has de tenir un control emocional i sobretot valors morals. Ell li dona moltíssima importància a aquests tres aspectes que no poden anar un sense l'altre.
Crec que la tasca principal d'un mestre al posar-se davant d'un grup és pensar en les conseqüències del que estem impartint sobre els nostres alumnes i posar-se a la seva pell, però per damunt de tot, com diu Manuel Segura, controlar les teves emocions, si no el pensament es distorsiona. I tot pensant amb el que he llegit sobre Manuel, m'he adonat que això es pot traslladar a tots els àmbits de la vida i que si tothom tingués aquesta capacitat de posar-se a la pell de l'altre i desfer aquest individualisme imposat per aquesta societat que cada vegada empeny més cap al penya segat del consumisme on els rics es fan més rics i els pobres es fan més pobres i on tothom es deixa la pell, però només per mirar-se el seu propi melic i on competir és tan bàsic com sobreviure per damunt de valors i sentit comú.
Ens parla dels estadis de Kohlberg:
el de la moral imposada, aquell estadi on molts hi hem estat estancats i que tracta sobretot en el càstig, multes i prohibicions.
El següent estadi és el de Respondre a les expectatives dels altres, aquí és on podem observar que el nostre codi genètic aflora més, la necessitat, la dependència de poder complir amb el teu deute cap als altres, encara que de moment t'importin poc o massa.
Seguidament ens trobem amb l'estadi de la responsabilitat i l'autonomia, on el subjecte li és més difícil arribar, on s'han de trencar molts lligams que amb el temps caduquen i s'han de reemplaçar per lligams nous cap a sí mateix.
I finalment si tots aquests estadis es compleixen en la seva plenitud i són entesos des d'un mateix i cap als altres, arribem a l'últim estadi i no el menys important, l'estadi de Reconèixer i lluitar pel dret de tots. Aquí és on el senyor Manuel Segura vol arribar, es passa tota l'entrevista parlant d'aquest estadi, es passa dient sobre la importància de l'altre, sobre la importància que té posar-se en la pell del que tenim a la vora i que és com nosaltres amb les mateixes necessitats, un ésser humà.
Doncs imaginem-nos un nen, que arriba al món sense que ningú li expliqui què és el que es trobarà cada dia, sense que ningú li digui o expliqui quin tipus de sensacions patirà segons el que visqui... Això ha de ser molt difícil, d'aquí a la dependència que tenen els vailets, doncs ara enfoque'm ho des del punt de vista que la nostra societat està evolucionant cap al individualisme, aquesta manca de seguretat amb algú altre, esta desapareixent, això es tradueix amb el que diu l'autor com a falta d'autoestima, la societat ens ven que nosaltres sols ja podrem i.... patapam! sentim aquest buit emocional que es tradueix en falta d'estimació pròpia perquè precisament no hem pogut arribar allà on la societat ens ha dit que ho podem fer.
Per finalitzar, l'autor ens parla de com resoldre conflictes, quins passos són els més eficaços per a poder-los combatre.
1. Diagnosticar el problema
2. Buscar alternatives
3. Pensar en les conseqüències
4. Posar-se al lloc de l'altre
Tots aquests passos haurien de ser a l'aula per a poder solucionar qualsevol tipus de conflicte sense haver d'arribar als insults o l'agressió. El diàleg!, el diàleg és allò que els éssers humans estem dotats i que ben poc el fem servir!
En definitiva i com a conclusió amb relació amb l'entrevista, hem de saber educar amb afecte, paciència, tenir unes normes clares i sobretot diàleg. mai s'ha d'oblidar que la persona és relacionar-se.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Tècnica de dinàmica de grup
La meva tècnica de dinàmica de grup és molt senzilla però a la vegada efectiva.
Vaig agafar un grup de 16 alumnes, perquè la classe estava partida , i els vaig encomanar que poséssin les cadires en forma de rotllana.
A fora de la rotllana em trobava jo, amb un paper i un llapis. al principi de tot els vaig demanar que cadascú es presentés responent a les següents preguntes (després de dir el seu nom, però com que ja estem a meitat de curs no feia falta):
- On he nascut?
- On visc?
- Què m'agrada?
- Què no m'agrada?
Jo, anava apuntant algunes de les coses que deia cadascú, només una i si alguna participació em semblava interessant apuntava més notes.
Quan tothom ja havia respost a les preguntes, jo intervenia i feia la següent pregunta:
- A qui no li agrada ballar?, llavors la resta dels alumnes havien d'aixecar el braç i respondre quin o quins dels seus companys complia la resposta. però això sí, havia de respondre correctament al seu nom, si no es passava el torn de paraula.
Al finalitzar l'activitat els vaig fer escriure en un paper tot el que recordaven dels seus companys, el màxim que puguéssin i si no se'n enrecordaven havien d'anar a preguntar a aquella persona per a poder completar la fitxa de cadascú.
Vaig agafar un grup de 16 alumnes, perquè la classe estava partida , i els vaig encomanar que poséssin les cadires en forma de rotllana.
A fora de la rotllana em trobava jo, amb un paper i un llapis. al principi de tot els vaig demanar que cadascú es presentés responent a les següents preguntes (després de dir el seu nom, però com que ja estem a meitat de curs no feia falta):
- On he nascut?
- On visc?
- Què m'agrada?
- Què no m'agrada?
Jo, anava apuntant algunes de les coses que deia cadascú, només una i si alguna participació em semblava interessant apuntava més notes.
Quan tothom ja havia respost a les preguntes, jo intervenia i feia la següent pregunta:
- A qui no li agrada ballar?, llavors la resta dels alumnes havien d'aixecar el braç i respondre quin o quins dels seus companys complia la resposta. però això sí, havia de respondre correctament al seu nom, si no es passava el torn de paraula.
Al finalitzar l'activitat els vaig fer escriure en un paper tot el que recordaven dels seus companys, el màxim que puguéssin i si no se'n enrecordaven havien d'anar a preguntar a aquella persona per a poder completar la fitxa de cadascú.
dissabte, 5 de febrer del 2011
Tècnica sociomètrica (sociograma)
Jo he escollit una classe de 5è de primària, és un dels 6 grups que porto.
Els resultats m'han deixat molt sorpresa perquè no m'esperava que el nen nº9 fos el nen amb qui ningú vol treballar ni jugar.
Aquest nen és treballador i s'esforça molt, intentaré a partir d'ara esbrinar què és allò que als companys molesta.
http://www.scribd.com/full/48250104?access_key=key-o2rgsisearpke8sjjee
Els resultats m'han deixat molt sorpresa perquè no m'esperava que el nen nº9 fos el nen amb qui ningú vol treballar ni jugar.
Aquest nen és treballador i s'esforça molt, intentaré a partir d'ara esbrinar què és allò que als companys molesta.
http://www.scribd.com/full/48250104?access_key=key-o2rgsisearpke8sjjee
Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu
El cas que el meu grup vàrem treballar va ser sobre 'un nen que no em deixava jugar amb la seva pilota'.
Durant aquesta sessió ens vam tenir que posar a la pell d'un nen i a nivell individual teniem que pensar què és el que nosaltres haguéssim fet.
A nivell individual vaig posar que aprofitaria la situació que aquest nen no la tingués a les mans i li prendria, o bé em queixaria a la mestra o mestre que sigui de vigilància al pati o bé la xutaria quan sigués als meus peus ben fort per a col·lar-la o com a últims recursos li faria algun tipus de xantatge que en pugui treure profit o em faria la víctima d'algun abús inventat de cara a la mestra/e.
Com a petit grup, com a contrast dels meus resultats, tots vàrem coincidir en les mateixes reaccions. Alguns van aportar que ells li plantejarien un nou joc per a poder jugar tots plegat o bé arribar a pegar al company/a o intentar buscar als altres companys per a deixar-lo sol amb la pilota i que tots vinguin a jugar amb nosaltres.
I com a reflexió de redescripció ja entrariem en la ment d'un adult i intentariem canviar la situació plantejant jocs nous en els que tothom pugui participar, fer torns per portar les pilotes i que s'hagin de compartir i sobretot parlar-ho a les estones de tutoria que el problema s'ha de solucionar, però entre ells.
Donant les eines per a que ells escullin entre les millors opcions i si mai apareix un conflicte ells puguin fer ús de les diferents alternatives que se'ls hi ha donat, i com que ha sigut una cosa que han decidit entre tots, ho compliran amb més efectivitat.
Durant aquesta sessió ens vam tenir que posar a la pell d'un nen i a nivell individual teniem que pensar què és el que nosaltres haguéssim fet.
A nivell individual vaig posar que aprofitaria la situació que aquest nen no la tingués a les mans i li prendria, o bé em queixaria a la mestra o mestre que sigui de vigilància al pati o bé la xutaria quan sigués als meus peus ben fort per a col·lar-la o com a últims recursos li faria algun tipus de xantatge que en pugui treure profit o em faria la víctima d'algun abús inventat de cara a la mestra/e.
Com a petit grup, com a contrast dels meus resultats, tots vàrem coincidir en les mateixes reaccions. Alguns van aportar que ells li plantejarien un nou joc per a poder jugar tots plegat o bé arribar a pegar al company/a o intentar buscar als altres companys per a deixar-lo sol amb la pilota i que tots vinguin a jugar amb nosaltres.
I com a reflexió de redescripció ja entrariem en la ment d'un adult i intentariem canviar la situació plantejant jocs nous en els que tothom pugui participar, fer torns per portar les pilotes i que s'hagin de compartir i sobretot parlar-ho a les estones de tutoria que el problema s'ha de solucionar, però entre ells.
Donant les eines per a que ells escullin entre les millors opcions i si mai apareix un conflicte ells puguin fer ús de les diferents alternatives que se'ls hi ha donat, i com que ha sigut una cosa que han decidit entre tots, ho compliran amb més efectivitat.
Vídeo "Dinner for two"
El vídeo que hem vist, utilitza a una animals i els personifica per a transmetre un missatge. El missatge és ben clar, parla sobre compartir, i en aquest cas amb el menjar.
Dos camaleons caçen insectes cadascú per la seva banda, fins que una de les vegades coincideixen i s'enganxen amb les llengües.
A partir d'aquí, gen part del vídeo és la lluita que tenen aquests dos animals per aconseguir l'insecte, tot i que mentres lluiten, passen molts insectes pel seu voltant, els animals de la jungla se'ls queden mirant...
Arriben a les mans, s'esbatussen fins que arriba un moment que la branca en la que estan lluitant, es comença a trencar i just a sota hi ha una bassa amb uns cocodrils famolencs.
En aquell moment s'adonen que tenen que deixar el que estan fent i ajudar-se mútuament per a no caure.
Amb tot això s'ho mira un gripau que es passa tot el transcurs del temps observant la situació i intentant caçar...
Finalment, el gripau els agafa per banda i els hi parteix l'insecte que havien caçat tots dos. D'alguna manera, els ensenya que poden compartir i que del problema se'n poden treure moltes coses positives.
L'origen del conflicte és un conflicte d'interessos. Tots dos deitjen la mateixa cosa, l'insecte.
Es tracta d'un conflicte de caràcter interpersonal, ja que només és un dilema entre ells dos. La manera en que s'afronta el conflicte seria gràcies al gripau i d'alguna manera els fa entendre la col·laboració, és a dir, igualar la preocupació d'un mateix cap a l'altre, i el compromís, és a dir, sacrificar interessos personals a canvi d'aconseguir un estat neutre.
El conflicte entre els dos camaleons ha començat passiu, és a dir, cada un s'esforçava per estirar l'insecte cap a la seva banda i finalment ha esdevingut agressiu, quan han arribat al contacte físic.
Els elements bàsics de la resolució del conflicte s'han vist reflexats en aquests aspectes, però gràcies a la intervenció del gripau que ha anat seguint l'evolució:
AMP: Actitud Mental Positiva, el gripau els hi ha ensenyat que la situació es pot enfocar com a una oportunitat de millorar, en aquest cas, compartir.
Recollir informació: En aquest cas el gripau, que ha seguit visualment tot el procés que han anat desenvolupant els camaleons.
Avaluació: les dues parts (els camaleons), evidencien que no val la pena suportar un sacrifici tan elevat en el moment que els hi va la vida quan es queden penjant de la branca, que si es trenca, acabaran a la boca dels cocodrils. En aquell moment s'en adonen que han de deixar anar l'insecte i ajudar-se l'un a l'altre per a poder salvar la vida.
I finalment, Guanyar-guanyar: les dues parts s'enfronten al problema i no un contra l'altre. Passa una mica amb la situació del cocodril i passa també al final gràcies a l'ajut del gripau.
La tasca del gripau ha sigut pedagògicament molt positiva ja que ha proporcionat eines als camaleons per si mai hi ha cap tipus de baralla del mateix tipus.
Primer de tot els fa desenvolupar la intel·ligència intrapersonal , pensar en l'altre. Seguidament afavoreix a la maduresa en el raonament moral i en valors i finalment potencia l'adquisició del control emocional.
Dos camaleons caçen insectes cadascú per la seva banda, fins que una de les vegades coincideixen i s'enganxen amb les llengües.
A partir d'aquí, gen part del vídeo és la lluita que tenen aquests dos animals per aconseguir l'insecte, tot i que mentres lluiten, passen molts insectes pel seu voltant, els animals de la jungla se'ls queden mirant...
Arriben a les mans, s'esbatussen fins que arriba un moment que la branca en la que estan lluitant, es comença a trencar i just a sota hi ha una bassa amb uns cocodrils famolencs.
En aquell moment s'adonen que tenen que deixar el que estan fent i ajudar-se mútuament per a no caure.
Amb tot això s'ho mira un gripau que es passa tot el transcurs del temps observant la situació i intentant caçar...
Finalment, el gripau els agafa per banda i els hi parteix l'insecte que havien caçat tots dos. D'alguna manera, els ensenya que poden compartir i que del problema se'n poden treure moltes coses positives.
L'origen del conflicte és un conflicte d'interessos. Tots dos deitjen la mateixa cosa, l'insecte.
Es tracta d'un conflicte de caràcter interpersonal, ja que només és un dilema entre ells dos. La manera en que s'afronta el conflicte seria gràcies al gripau i d'alguna manera els fa entendre la col·laboració, és a dir, igualar la preocupació d'un mateix cap a l'altre, i el compromís, és a dir, sacrificar interessos personals a canvi d'aconseguir un estat neutre.
El conflicte entre els dos camaleons ha començat passiu, és a dir, cada un s'esforçava per estirar l'insecte cap a la seva banda i finalment ha esdevingut agressiu, quan han arribat al contacte físic.
Els elements bàsics de la resolució del conflicte s'han vist reflexats en aquests aspectes, però gràcies a la intervenció del gripau que ha anat seguint l'evolució:
AMP: Actitud Mental Positiva, el gripau els hi ha ensenyat que la situació es pot enfocar com a una oportunitat de millorar, en aquest cas, compartir.
Recollir informació: En aquest cas el gripau, que ha seguit visualment tot el procés que han anat desenvolupant els camaleons.
Avaluació: les dues parts (els camaleons), evidencien que no val la pena suportar un sacrifici tan elevat en el moment que els hi va la vida quan es queden penjant de la branca, que si es trenca, acabaran a la boca dels cocodrils. En aquell moment s'en adonen que han de deixar anar l'insecte i ajudar-se l'un a l'altre per a poder salvar la vida.
I finalment, Guanyar-guanyar: les dues parts s'enfronten al problema i no un contra l'altre. Passa una mica amb la situació del cocodril i passa també al final gràcies a l'ajut del gripau.
La tasca del gripau ha sigut pedagògicament molt positiva ja que ha proporcionat eines als camaleons per si mai hi ha cap tipus de baralla del mateix tipus.
Primer de tot els fa desenvolupar la intel·ligència intrapersonal , pensar en l'altre. Seguidament afavoreix a la maduresa en el raonament moral i en valors i finalment potencia l'adquisició del control emocional.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)