Tutoria, families i serveis externs

Aquesta entrevista reflexa, segons el meu punt de vista, que l'educació és cosa de 2. Demostra perfectament que sense un 'tu' no pot existir un 'jo'.
Necessitar: allò el qual és impossible apartar-se'n, faltar o resistir.  El contacte amb les altres persones a nivell afectiu és necessari, això ve imposat al nostre codi genètic.
Per tant, tornant a l'entrevista, tant els marginats socials com les persones conflictives, tenen aquesta necessitat i el que ens vol transmetre el senyor Manuel Segura és com hem d'aplicar aquesta ajuda per a reintegrar totes aquestes persones i a la vegada utilitzar-ho a les escoles ordinàries, segons ell a les escoles de primària i secundària.

Diu que per a poder recuperar marginats socials o amb problemes de conducta s'ha de saber pensar, has de tenir un control emocional i sobretot valors morals. Ell li dona moltíssima importància a aquests tres aspectes que no poden anar un sense l'altre.
Crec que la tasca principal d'un mestre al posar-se davant d'un grup és pensar en les conseqüències del que estem impartint sobre els nostres alumnes i posar-se a la seva pell, però per damunt de tot, com diu Manuel Segura, controlar les teves emocions, si no el pensament es distorsiona. I tot pensant amb el que he llegit sobre Manuel, m'he adonat que això es pot traslladar a tots els àmbits de la vida i que si tothom tingués aquesta capacitat de posar-se a la pell de l'altre i desfer aquest individualisme imposat per aquesta societat que cada vegada empeny més cap al penya segat del consumisme on els rics es fan més rics i els pobres es fan més pobres i on tothom es deixa la pell, però només per mirar-se el seu propi melic i on competir és tan bàsic com sobreviure per damunt de valors i sentit comú.

Ens parla dels estadis de Kohlberg:
el de la moral imposada, aquell estadi on molts hi hem estat estancats i que tracta sobretot en el càstig, multes i prohibicions.
El següent estadi és el de Respondre a les expectatives dels altres, aquí és on podem observar que el nostre codi genètic aflora més, la necessitat, la dependència de poder complir amb el teu deute cap als altres, encara que de moment t'importin poc o massa.
Seguidament ens trobem amb l'estadi de la responsabilitat i l'autonomia, on el subjecte li és més difícil arribar, on s'han de trencar molts lligams que amb el temps caduquen i s'han de reemplaçar per lligams nous cap a sí mateix.
I finalment si tots aquests estadis es compleixen en la seva plenitud i són entesos des d'un mateix i cap als altres, arribem a l'últim estadi i no el menys important, l'estadi de Reconèixer i lluitar pel dret de tots. Aquí és on el senyor Manuel Segura vol arribar, es passa tota l'entrevista parlant d'aquest estadi, es passa dient sobre la importància de l'altre, sobre la importància que té posar-se en la pell del que tenim a la vora i que és com nosaltres amb les mateixes necessitats, un ésser humà.
Doncs imaginem-nos un nen, que arriba al món sense que ningú li expliqui què és el que es trobarà cada dia, sense que ningú li digui o expliqui quin tipus de sensacions patirà segons el que visqui... Això ha de ser molt difícil, d'aquí a la dependència que tenen els vailets, doncs ara enfoque'm ho des del punt de vista que la nostra societat està evolucionant cap al individualisme, aquesta manca de seguretat amb algú altre, esta desapareixent, això es tradueix amb el que diu l'autor com a falta d'autoestima, la societat ens ven que nosaltres sols ja podrem i.... patapam! sentim aquest buit emocional que es tradueix en falta d'estimació pròpia perquè precisament no hem pogut arribar allà on la societat ens ha dit que ho podem fer.

Per finalitzar, l'autor ens parla de com resoldre conflictes, quins passos són els més eficaços per a poder-los combatre.
1. Diagnosticar el problema
2. Buscar alternatives
3. Pensar en les conseqüències
4. Posar-se al lloc de l'altre
Tots aquests passos haurien de ser a l'aula per a poder solucionar qualsevol tipus de conflicte sense haver d'arribar als insults o l'agressió. El diàleg!, el diàleg és allò que els éssers humans estem dotats i que ben poc el fem servir!
En definitiva i com a conclusió amb relació amb l'entrevista, hem de saber educar amb afecte, paciència, tenir unes normes clares i sobretot diàleg. mai s'ha d'oblidar que la persona és relacionar-se.