Reflexió sobre l'activitat docent treballada al taller de tutoria

El tema tractat al taller va ser la tutoria, com a reflexió en la meva pràctica puc comparar només l'any passat que va ésser d'un terç de jornada i que la majoria de les classes les tenia programades per la professora de la classe però el treball a dins l'aula i la relació amb els alumnes va ser molt interessant. De fet, tenia un diari on hi auntava el dia a dia a dins de l'aula i a l'escola en general. Va ser molt curiósa l'evolució, en els primers dies escrivia moltes vegades i sempre hi sortia la mateixa pregunta 'com ho faig?' eren coses puntuals pero sempre hi apareixia, després ja vaig deixar d'escriure però cap a final de curs vaig rellegir-ho amb un companya de feina, arribant a la conclusió que el que sempre em plantejava era dirigit cap a l'atenció individualitzada cap a l'alumnat.
A partir d'alli, ja quedàven poques setmanes de classe però amb la tutora del grup i ens coordinàvem per a intercalar-nos les sessions de tutoria.
A final de curs no tenien res a verure les del principi amb les del final. Les del principi eren sempre molt poc dinàmiques i molt poc centrades en l'alumne, sino en la manera que ho havia de fer jo, en la meva metodologia.
Poc a poc les meves tutories canviaven perquè els nens tenien moltes inquietuds i sobretot problemes a l'hora de posar-se d'acord per alguna cosa. Llavos el centre d'atenció ja eren els nens, però tampoc n'hi havia prou, per a poder fer una bona tutoria, en general, no n'hi ha prou en conèixer bé la teva metodologia i als teus alumnes, és necessari saber el que estic aprenent i que ja vaig reflexar l'alre dia a la classe. Els serveis externs.
Trobo que si que tothom pot més o menys saber que pots arribar a tenir ajut d'altres serveis però mai et plantejes la quantitat de serveis que hi ha i sobretot la varietat! A més a més sempre pots demanar ajut a aquests serveis com per expemple consells o maneres d'entendre aquell alumne que no hi ha manera de que l'entenguis o que descobreixis què és el que li passa realment.
Tornant a l'article periodístic, l'entrevista a Manuel Segura, crec com ell que el punt més important és posar-te a la pell dels altres i així és una manera molt eficaç de saber quines són les seves necessitats.
Saber educar és saber qui és la persona que tinc davant.